La persona més extravagant: Marc Márquez

La seva manera de tombar a les corbes, d’accelerar a la recta, la seva frenada al límit, la seva mirada fixa en la pista, observant, esperant com una àguila espera la seva presa perfecta, esperant aquell moment precís per destrossar el seu rival. Allà on ell veu el possible nosaltres i veiem tot el contrari. En un moment es converteix en el punt de mira de molts ulls, alguns el volen dret i donant el màxim de si mateix, d’altres el volen veure al terra, en la desesperació. Mai li amaga un somriure a algú, desprèn simpatia i bon rotllo allà on va. És un nen atrapat al cos d’un adult, sempre amb ganes de jugar, però mai amb ganes de notar el regust amarg de la derrota, no el suporta. Ja de petit tenia clar el que volia ser, quina sort! Potser es per això que és tant bo, perquè sempre a lluitat per el seu somni i ni tant sols la foscor absoluta cada cop que obria els ulls li ha pogut impedir, és un nen que somia. És un exemple d’esforç i autosuperació i no només es queda amb el que ja té sinó que sempre vol més. Té paciència amb els nens, li agrada ensenyar que sap fer. Toca de peus a terra i es deixa aconsellar pels del seu voltant, s’estima la terra d’allà on va créixer, aquella terra àrida que ha fet que sigui qui és, no tothom sap valorar-ho. És un exemple a seguir, el fill que moltes mares voldrien tenir, sempre ha tingut clar qui seria i ens ha demostrat que amb esforç i passió no hi ha res que se’ns pugui escapar de les mans per molt difícil que sigui, una cosa està clara, davant les adversitats no et pots rendir.

Autor: Alex Rabaneda

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>